viernes, 4 de mayo de 2012


Companyia de teatre del oprimit TeAtreVida

-Qui som?

La companyia TeAtreVida neix arrel d’un projecte de desenvolupament cultural comunitari impulsat per l’ajuntament de Mollet i dissenyat i aplicat per la artista pedagoga Txus Pedrosa.

La companyia, fruit d'aquest projecte comunitari, està integrat per veïns i veïnes de Mollet, d’edats compreses entre els 23 i els 65 anys i per persones de diferents països d’origen. D’ençà l’octubre del 2007 fins al dia d’avui han aprés les tècniques del teatre del oprimit i han construït diverses obres sobre els problemes i preocupacions socials que els afecten, i de retoc, són problemes compartits al seu entorn.


TeAtreVida actualment s’han constituït com a associació i ofereix actuacions de Teatre Fòrum.

Les nostres obres són peces de Teatre Fòrum: obres que presenten una problemàtica sobre la qual convidem al públic a buscar solució per mitjà de recursos de dinamització.



-El nostre mètode: el Teatre del Oprimit

El Teatre com a intervenció social és un mitjà idoni per a treballar temes de participació i transformació. En ser en grup permet compartir experiències amb altres persones en les que trobar suport i proximitats, intercanvi, diàleg, construcció.
Permet de manera constructiva, implicar al públic en la recerca de solucions. És un treball de desenvolupament personal i social.

El sistema del teatre del oprimit en context comunitari es basa en la creació de obres en que la comunitat juga el paper d’actors i actrius, elaboren les obres a partir de llurs històries de vida, i es centren en aquells problemes de major coincidència dins el grup, i per tant, més representatius del seu entorn. Quant la obra està creada es presenta públicament. Això passa ser una obra de Teatre Fòrum, per què?: La obra té fi en el moment àlgid del problema. És aleshores quan la participació s’amplia a la resta de la comunitat, que com a espectadors són convidats buscar un final a la obra i a intervenir substituint a algun actor o actriu per jugar el seu personatge i oferir una actuació nova que condueixi a una solució.

La empatia creada a partir de la peça teatral, del sentiment de simpatia vers als personatges, i el fet de que el públic és informat de que les històries es basen en fets reals, afavoreix la implicació del públic que manifesten una forta voluntat de “salvar” al personatge oprimit, amb el que es senten identificats.



Històrial de la companyia:


  • Actuació al Centre Cívic l’Era (abril del 2008):

  • Va ser l’estrena de la obra i van assistir 190 persones com a espectactors, La obra dura 20 minuts, juntament amb el fòrum i les dinàmiques participatives amb el públic es va allargar fins a 2hores. Va ser molt emotiu i tranasformador, recordo una dona públic que abans d'acomiadar-nos va voler compartir: "he vingut sent una persona i marxo sent una altra" . La obra integraba dos possibles fòrums, va tractar sobre violència de gènere i sobre racisme institucional. Com la manca de papers situa en major risc i desprotecció a dones immigrants quan pateixen abussos.

  • Exposició fotogràfica i projecció audiovisual (maig-juny de 2008).

  • Actuació dins de les Jornades de intercanvi cultural Calcuta – Catalunya ( juny del 2008):
  • Actuació d’àmbit internacional a Mollet, com a teloners de la que es considera actualment com a la millor companyia de teatre polític i comunitari del món Jana Shanskriti.
  • Participació: Varen participar 170 persones.
  • Ampliació de vincles generadors: Aquest acte ens ha facilitat establir relacions i vincles amb les diferents companyies de teatre del Oprimit de Catalunya, la PATO, organitzadores d’aquest event en una plataforma que ens uneix. Cal dir que aquest mètode teatral s’aplica amb molt bons resultats a més de 80 països d’arreu del món, entorn a la transformació de conflictes molt diversos. Podeu consultar el web: http://www.theatreoftheoppressed.org

  • Actuació dins la Mostra de teatre social en curt de Granollers (juliol del 2008):
  • Interculturalitat: la mostra tenia lloc a un barri d’amplia població immigrant i per això varem escollir la història que presentem sobre drets dels immigrants.
  • Participació: Es va realitzar a la plaça del barri i van assistir entorn a 120 persones.
  • Diàleg i transformació: van haver 5 intervencions en que especta-actors varen substituir a algun actor o actriu de la Cia. TeAtreVida per aportar llur solució al conflicte presentat. Com és normal en aquest tipus de teatre, els components de la companyia van respondre improvisant la resposta coherent al seu personatge i varem poder preveure les conseqüències possibles, així és com el públic pot treballar de manera creativa, analitzant històries que són reals, prenent part.

  • Actuació a Mollet dins la Setmana de la Solidaritat (setembre del 2008):
  • Transversalitat i treball en xarxa al municipi: dins d’un acte que implica a diferents regidories, i associacions.
  • Participació: varen assistir 110 persones.
  • Diàleg i transformació: el fòrum, amb les diverses intervencions dels espectadors sobre la obra, van ser enriquides amb les aportacions de tècnics i professionals que van saber donar un enfocament certer al tema (violència masclista) i que a la vegada van participar entrant en diàleg amb la comunitat.

  • Actuació a Ulldecona, a la província de Tarragona, dins Certamen teatral (octubre del 2008) :
  • Implicació: els components del grup volen expandir el teatre com a intervenció social, i confien en la tasca de intervenció vers una major justícia social. Un dels actors, en Vicenç va iniciar gestions per que portéssim la obra al seu poble, a Ulldecona.
  • Participació: varen assistir 80 persones.
  • Diàleg i transformació: el fòrum, va ser particularment difícil, en un territori poc acostumat a les sorpreses i a la participació. La dinamitzadora del fòrum, va haver de recórrer a tots els seus recursos per propiciar la intervenció del públic. Finalment, algunes persones van opinar verbalment sobre les problemàtiques presentades a la obra. I van haver tres intervencions en que espectadores varen substituir a components del grup i varen actuar presentant alternatives. UN cop acabada la obra i fora de les mirades públiques algunes es van acostar per oferir ajut (doncs es sentien senssibles davant el problema que sabien partia d'algú del grup).
  • Estenent els valors de la participació i la interculturalitat: sembla ser també que el tema de la interculturalitat tampoc era un valor estimat entre una part del públic. Valorem el fet de poder aportar altres referents per obrir a pensar.

  • Estrena de la nova obra: la Memòria inquietant, ( 27 de març del 2009):
Entorn a les 180 persones. Públic i professionals assistents que han anat seguit el nostre procés destaquen la evolució i les millores de la companyia. La resposta va ser molt emotiva, amb múltiples agraïments del públic vers TeAtreVida, per tractar el tema i per la manera de fer-ho. El tema tracta la Memòria històrica. Recordo molt especialment un senyor d'uns 80 anys, que va demanar el micro per donar el seu testimoni, silenciat per tantes dècades, i va agraïr poder compartir-ho amb la comunitat, fer-ho visible i real, allò que no s'explica sembla que es dilueix en el passat com si mai haguès estat.

  • Presentació de la Memòria inquietant, a Gavà ( 21 de juny del 2009):
En el marc del pla comunitari a un dels barris de Gavà, tenen la voluntat de impulsar un projecte de DCC amb teatre amb veïns i veïnes. La dinamitzadora responsable de la proposta ens va convidar per tal de que servíssim de referent al barri, donant exemple de les possibilitats i riquesa que aquesta feina brinda. Entorn a unes 100 persones van assistir i participar.



Peces teatrals que oferim:

La paret :

Tracta dos temes diferenciats al guió: racisme i violència de gènere. En comú: invitació a vèncer la passivitat entorn a les injustícies que ens envolten.

Sinopsi:

Quantes persones i quantes situacions poden passar pel nostre costat al llarg del dia?
Quantes realitats vivim com a alienes a la nostra realitat, tot i que passen en el mateix espai i temps..., a tocar pell amb pell?, paret amb paret.

-Serem capaços de vèncer la indiferència?

Herois quotidians que decideixen actuar, com a personatges al teatre, com a persones a la vida.


Variants de la paret: es tracta de presentar només una de les dues històries que unides conformen la paret, i treballar només la història de racisme, o només la història de violència de gènere.

  • Variant 1:
Yo quiero ser equilibrista: i si desde la infància haguéssim pogut escollir millor la dona que volem ser?. Violència de gènere.


  • Variant 2:
Jugant papers: quan no es tenen papers, és difícil jugar a la vida el paper que vols, ocupar un espai just. Racisme.


La memòria inquietant:

Memòria històrica: debat sobre si cal recuperar la memòria de la història.
La història és una narració, el que té el poder de narrar-la, té el poder de fer visible o invisible una part de la realitat.
Quina història volem?
El tema es tracta de manera inclusiva amb les persones nou vingudes, mostrant les proximitats entre les històries comunes.


Fitxa tècnica i de necessitats:

El teatre que presentem és una obra de teatre fórum que en acabar implicarà la participació del públic. És per aquest motiu que treballem preferiblement amb un escenari baix o a peu de terra a tocar amb el públic. Seria òptim treballar en espai públic i a peu de terra, amb previsió de l’espai destinat al públic i 6 x 3 metres destinat a escenari.



No hay comentarios:

Publicar un comentario