lunes, 25 de junio de 2012

Teatre i infància, amb Unicef i UIB



"”
El nostre desitg és conèixer millor el mòn en el que vivim, per a trasnforma-lo a la forma millor. El teatre és un recurs de coneixement i ha de ser també un mitjà per a trasnformar la societat. Pot ajudar a construir el futur, en contes de romandre passivament a que arribi”

Augusto Boal






Els dies 11 i el 12 de maig  vam desenvolupar una formació de «Teatre de l’oprimit/ida sobre drets de la infància: reflexió-acció per a la transformació social», organitzat des del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació amb la col·laboració d’UNICEF, Comitè Balears, i cofinançat en el marc de la VIII convocatòria d’ajuts per a accions d’educació per al desenvolupament 2011-12.

Impartit per
Valeria Wilter i Txus Pedrosa, artistas pedagogas expertes en la metodologia del teatre de l’oprimit/ida.
I amb la col·laboració: Sílvia Casanovas, UNICEF, Comitè de les Balears.


Valeria Wilter en una de les dinàmiques.

Adreçat principalment a alumnes de la UIB matriculats d’estudis relacionats amb la matèria del curs, a professorat de la UIB interessat per conèixer la metodologia, així com a altres persones interessades que estiguin vinculades a aquest àmbit, com membres d’ONG o professorat d’IES.
El curs va incloure la presentació d'una peça de teatrefòrum oberta al públic en general 


Els jocs i dinàmiques del taller són les pròpies del Teatre de l'oprimit: teatre per a la trasnformació social, basat en la recerca de sol·lucions a situacions conflictives extretes de la pròpia experiència. Un assaig per a la vida, es tracta de preveure situacions crítiques i com respondre proactivament davant d'aquestes.

En abordar la temàtica dels drets dels infants, estudiarem “la convenció sobre els drets del nen” i seguidament analitzarem el nostre rol com a educadors i persones vinculades a la atenció de nenes i nens.

-Quins són els nostres límits en la protecció a la infància, i com superar-los?.
-Quines estratègies comunitàries i/o profesionals podem fer servir per solventar aquestes necessitats?










  • El Teatre de l 'Oprimit s'utilitza actualment a dotzenes de nacions arreu del mòn, com a instrument per arribar a descobriments sobre un mateix i sobre l'Altre, per clarificar i expressar els nostres desitjos i comprendre els dels demés; un instrument per canviar les circunstàncies que produeixen el dolor i engrandir les que produèixen pau; per respectar les diferències entre individus i grups, per a la inclussió de tots els éssers humans al Diàleg, i finalment, un instrument per arribar a la justicia econòmica i social, la qual és el fonament de la veritable democràcia. Resumint, l'objectiu del Teatre de l' Oprimit és el desenvolupament dels Drets Humans essencials”

Extret de la declaració de principis de la ITO - Organizació Internacional del Teatre de l 'Oprimit-



Finalment van reunir una 20ena de participants, molt motivats!, i li vam poder treure molt de profit a la trobada. La peça de Teatre fòrum que va nèixer del treball col·laboratiu de totes i tos, va centra-se en una situació real que exemplificaba la desprotecció dels infants i adolescents quan a la seu de llur família es donen casos d'alcoholisme. 

 jocs cooperatius






Tot i la gravetat del tema, la peça va unir emocions contrastades, el riure i la simpatia entre alguns personatges, la cara festiva de l'alcohol i la cara mes grissa, la responsabilitat, la malaltia, l'abandó, ...i la força de la oprimida, una adolescent que patia la situació però que reunia la valentia per dir NO! I per buscar els recolzaments oportuns. Malgrat la connotació de feblessa que se li pot atribuir al terme  "oprimit",  el mètode de Boal considera aquesta figura com quelcom que rep una forta pressió, algú sotmès a un poder que el limita, però valora enormement la capacitat de lluita creativa i de transformació que aquest té.  



Assajant una situació familiar


Com es possible que conegueu, el Teatre Fòrum es basa en la realitat, li dona un component estètic per compartir-la públicament, la converteix doncs en una acció política, educativa, vers a la transformació. La obra finalitza quan el problema que es presenta adquireix el seu punt àlgit. És aleshores quan el públic, per aquell moment emocionat, adquireix el paper de especta-actor, això significa que pot aportar idees en la recrca de sol·lucions, si l'especta-actor ho vol i acostuma a passar donat el grau de simpatia vers al protagonista, pot sortir a escena i provar les possibles consequències de la seva proposta. Actuem la proposta i veiem què pot passar.

D'aquesta manera, a més d'aconseguir la implicació, activem la nostra creativitat a l'hora d'afrontar la vida, i assajem per quan ens trobem en aquesta, o en situacions similars.



els Objectius del curs eren:
  • Oferir una primera aproximació metodològica al teatre de l’oprimit/ida (TO).
  •  Reflexió-acció sobre la situació de vulnerabilitat dels drets de la infància.
  •  Introduir un mètode pràctic i amb múltiples possibilitats per a la pràctica professional vinculada amb l’àreaeducativa i social.
  •  Fer extensible la metodologia al públic en general (mitjançant un teatrefòrum de cloenda de la sessió).


A continuació aporto la introducció que Unicef facilita per saber què és la convenció dels drets de la infància.
  
CONVENCIÓN SOBRE LOS DERECHOS DEL NIÑO
Los derechos de la infancia están plenamente
estipulados en la Convención sobre
los Derechos del Niño. Elaborada durante
10 años con las aportaciones de representantes
de diversas sociedades,
culturas y religiones, la Convención fue
aprobada como tratado internacional de
derechos humanos el 20 de noviembre
de 1989.


La Convención, a lo largo de sus 54 artículos,
reconoce que los niños (seres humanos
menores de 18 años) son individuos
con derecho de pleno desarrollo físico,
mental y social, y con derecho a expresar
libremente sus opiniones. Además
la Convención es también un modelo para
la salud, la supervivencia y el progreso
de toda la sociedad humana.


La Convención, como primera ley internacional
sobre los derechos de los niños y
niñas, es de carácter obligatorio para los
Estados firmantes. Estos países informan
al Comité de los Derechos del Niño sobre
los pasos que han adoptado para aplicar
lo establecido en la Convención.
Es también obligación del Estado adoptar
las medidas necesarias para dar efectividad
a todos los derechos reconocidos en
la Convención.


Una Convención sobre los derechos del
niño era necesaria porque aún cuando
muchos países tenían leyes que protegían
a la infancia, algunos no las respetaban.
Para los niños esto significaba con frecuencia
pobreza, acceso desigual a la
educación, abandono. Unos problemas
que afectaban tanto a los niños de los países
ricos como pobres.
En este sentido, la aceptación de la Convención
por parte de un número tan elevado
de países ha reforzado el reconocimiento
de la dignidad humana fundamental
de la infancia así como la necesidad de
garantizar su protección y desarrollo.


La Convención sobre los Derechos del
Niño se ha utilizado en todo el mundo
para promover y proteger los derechos
de la infancia. Desde su aprobación, en
el mundo, se han producido avances
considerables en el cumplimiento de los
derechos de la infancia a la supervivencia,
la salud y la educación, a través de
la prestación de bienes y servicios esenciales;
así como un reconocimiento cada
vez mayor de la necesidad de establecer
un entorno protector que defienda a los
niños y niñas de la explotación, los malos
tratos y la violencia. Prueba de ello
es la entrada en vigor en 2002 de dos
Protocolos Facultativos, uno relativo a la
venta de niños, la prostitución infantil y
la utilización de niños en la pornografía,
y el relativo a la participación de niños
en los conflictos armados.

Sin embargo, todavía queda mucho por
hacer para crear un mundo apropiado para
la infancia. Los progresos han sido desiguales,
y algunos países se encuentran
más retrasados que otros en la obligación
de dar a los derechos de la infancia la importancia
que merecen. Y en varias regiones
y países, algunos de los avances parecen
estar en peligro de retroceso debido
a las amenazas que suponen la pobreza,
los conflictos armados y el VIH/SIDA.

Todos y cada uno de nosotros tenemos
una función que desempeñar para asegurar
que todos los niños y niñas disfruten
de su infancia.
La misión de UNICEF consiste en proteger
los derechos de niños y niñas, para contribuir
a resolver sus necesidades básicas
y ampliar sus oportunidades a fin de que
alcancen su pleno potencial. Para ello,
UNICEF se rige bajo las disposiciones y
principios de la Convención sobre los Derechos
del Niño.
Existe una nueva perspectiva de avance
del cumplimiento de los derechos de la
infancia, a través de los Objetivos de Desarrollo
para el Milenio que 189 Estados
Miembros de Naciones Unidas firmaron
en el año 2000 y que suponen un renovado
compromiso colectivo de la comunidad
internacional para avanzar hacia
el desarrollo humano de los países.
Seis de los ocho Objetivos de Desarrollo
para el Milenio pueden lograrse mejor si
se protegen los derechos de la infancia
a la salud, la educación, la protección y
la igualdad. De esta manera, el compromiso
de UNICEF a favor de la infancia,
desde sus 60 años de existencia, asume
necesariamente una función central para
hacer realidad estos objetivos y transformar
el mundo en un lugar mejor para
todos.
UNICEF-COMITÉ ESPAÑOL

domingo, 17 de junio de 2012

Bestia Urbana en Ficción Social



Este fue un laboratorio abierto sobre los usos y transformaciones de la ciudad. Se aplicó en el 2007, sería interesante volverlo a hacer y ver que ha pasado unos años después. 

 

En aquella ocasión hicimos acciones de fiscultura, teatro invisible, juegos, no hacer nada, mapas....dormir en un puente, crear una amaca, conocer a lxs vecinxs, habitar distinto....siendo y estando...no sólo de paso en el recorrido que las aceras te marcan. Fueron 4 sábados en junio, y el grupo estaba formado por unas 20 personas que aparecían o no en todas las sesiones.




Hicimos un video, eso lo dejo para otro día. Otro día lo comparto. Hoy el recuerdo llega hasta aquí.









Enmarcado en el programa de proyectos del centro de Arte Hangar (http://www.hangar.org/ficcion-social/ ), Vahida Ramujkic (artista fiscultora) y Txus Pedrosa (artista pedagoga) convocamos a un laboratorio abierto a artistas y a cualquier persona motivada por investigar sobre la ciudad, la vivienda, el uso del espacio y el arte.

- Quienes participaron: artistas, antropólogos y personas sensibles a la problemática de las transformaciones sociales y urbanas de la ciudad de Barcelona.





*Bestía Urbana en Ficción social*  

**
Esta es la historia de una ciudad mutante agravada por una invasión virica: llámese PERI, PGM, 22@ u otros gérmenes derivados. Es la historia también de unos seres envueltos en la destrucción-construcción-deconstrucción de muros, solares, discursos, legitimidades inventadas, realidades aleatorias, ficciones fingidas y voceadas como la Nueva Verdad de progreso, diversidad, participación, diálogo, civismo...

¿Qué puede nacer de todo esto?

*Te invitamos a participar en una Investigación-exploración de la ciudad y sus transformaciones oscuras






*Objetivo:* Comprender las estrategias y dinámicas de poder a escala de un barrio a partir de su propia experiencia en distintos escenarios donde se efectúan actualmente los planes urbanísticos en sus distintas fases. barrios como Barceloneta, Leseps y Poble Nou.

*Método:* Las sesiones están pensadas más como un laboratorio abierto que en un principio no tiene marcado un plan exacto que hay que seguir. Se apreciara la participación activa de los expertos y entusiastas que tomaran parte en la construcción de la metodología de trabajo. Por esto seria interesante si todos los interesados envían un resumen de sus intereses motivaciones o trabajos relacionados con el tema. 

lunes, 4 de junio de 2012

Teatre de les Oprimides i adolescència


PLEGATS



  Aquesta experiència va nèixer arrel de la formació que vaig aplicar per GATS a la casa d'oficis en mediació comunitària. Les alumnes eren professionals procedents de l'àmbit de la intervenció i estudis socials (treballadores socials, sociòlogues,..) que rebien formació en mediació a l'àmbit comunitari. Dins d'aquest curs jo donaba la formació en Teatre com a intervenció social i resolució de conflictes. 

De la nostra relació i de les ganes de continuar aprenent un cop finalitzat el mòdul de la casa d'oficis, va nèixer la companyia PLeGats. 



I el material que presento a continuació n'és el fruit

no et perdis el video! surt en link de més a baix!!!!!!!!!!


Proposta educativa de Teatre social entorn a la violència de gènere en el marc de la joventut i la adolescència.
 Titol de l’obra:

Barba blava…………..o el príncep que mai passà de ser gripau


  Temàtica


Presentem una obra de Teatre Fòrum entorn a la problemàtica de la violència de gènere emmarcat en la etapa de la adolescència i la joventut.  Presentem de manera crítica des del moment en que es comença a desenvolupar la interiorització d’un model patriarcal de submissió, fins a les conseqüències posteriors, a partir de la història d’una jove i de les seves relacions amb amics i amigues i amb la primera parella.

No hem volgut incloure escenes de violència física, perquè encara s’identifica la violència de gènere exclusivament amb el maltractament físic, i en aquestes edats considerem important que aprenguin a identificar trets violents que estan tant normalitzats que no es consideren violència de gènere (com el control del cos i de la imatge, el tracte vexatori,  les actituds paternalistes del company sobre la noia, el control del temps i les activitats, o de les relacions amb amigues o família.)

Aquesta peça no només aporta una visió realista sobre el tema en que es vol educar, sinó que a més treballem des del model socio-afectiu per tal que el públic prengui responsabilitat sobre problemàtiques que ens són comunes a la nostra societat.

El que presentem a continuació és una proposta educativa i una activitat cultural.
Per mitjà del teatre fòrum propiciem un debat sobre el tema de la violència de gènere en les edats on s’acostumen a iniciar les primeres relacions de parella.

El Teatre Fòrum és una tècnica pròpia del Teatre com a intervenció social. Consisteix en la presentació d’una obra que conté una problemàtica sobre la qual es vol obrir un debat orientat a la transformació social. Quan la obra arriba al punt més àlgid del problema, es convida a participar al públic, per tal que aportin solucions i assajant les conseqüències que se’n poden derivar de llur proposta

El teatre fòrum és doncs un recurs molt valuós per crear empatia i per fomentar la responsabilitat en la recerca de solucions als problemes que ens afecten, educa en la capacitat assertiva. Promou la participació cultural i social.
En aquesta mediació és cabdal el paper de la dinamitzadora de l’obra que conduirà el debat de manera educativa, afavorint l’esclariment del tema i orientant al grup en la resolució del conflicte.


  • Títol i sinopsi de la peça teatral:

Barba blava…………..o el príncep que mai passà de ser gripau

De vegades, per molts petons que li fem a un gripau no arribarà  mai a ser el príncep desitjat dels contes. Ben al contrari, podem despertar el Barba blava que hi ha dins seu; un ésser mogut per la inseguretat i per un fort desig de poder i destrucció que vol disfressar d’amor.

Com a còmplice d’aquesta situació ens trobem la idea de l’amor romàntic que ens han venut en múltiples receptes: a les pel·lícules, a les cançons, a les narracions personals de les dones i dels homes del nostre entorn.

-Què es l’amor?... no deixis que ningú, amb l’excusa de que t’estima, et faci sentir malament.

Que no t’expliquin més contes!!! 





  Objectius del projecte

Actuar des de l’educació en les edats en que es comencen les primeres relacions de parella, per afavorir:

  • Mostrar altres formes de relacionar-se bassades en l’estimació pròpia i en la de l’altre, en el respecte mutus.
  • Reflexionar de manera crítica sobre les categories patriarcals que afavoreixen la violència de gènere. Desmitificar algunes idees de l’amor romàntic.
  • Introduir la perspectiva de gènere en la construcció social.
  • Fomentar els valors de la democràcia, la participació, la responsabilitat, la solidaritat.
  • Fomentar la pressa de responsabilitat sobre les seves accions, fomentar la pressa de decisions responsables, exercitant la pràctica de la assertivitat. 
     
 Població a que s’adreça.
 A tots els públics, però molt especialment a joves entre 12 i 19 anys.
 

Com a educadores i professionals de la mediació social:

  • Realitzem un estudi i anàlisi previ del tema a treballar de manera crítica.
  • Atenem a un disseny de projecte amb objectius educatius i avaluem las accions aplicades.
  • Aportem material didàctic creat sobre la peça de teatre fòrum, per tal que les/els professores puguin treballar a les classes o espais adequats per aplicar els exercicis amb les/els joves.

Com a actrius i directores en teatre social:

  • Investiguem  en les formes de relació concreta del públic al que ens adrecem: Adaptem el nostre llenguatge al seu, busquem la màxima proximitat i versemblança amb les seves experiències.
  • Dotem de sentit estètic a històries extretes de la realitat per facilitar el gust per la activitat.

PLEGATS
Components de la companyia
-Txus Pedrosa (Especialista en Desenvolupament Cultural Comunitari i Teatre Social)
-Sandra Mas (Educadora social i mediadora comunitària)
-Marta Duran (Treballadora social i mediadora comunitària)
-Gabriela Rodríguez (Treballadora social i mediadora comunitària)
-Gemma Gaitan (Estuduiant de dret i mediadora comunitària)
-Raquel Santiago (Sociòloga i mediadora comunitària)
-Sarai Cruz (Treballadora social i mediadora comunitària)

Veure Video
 (material elaborat per Sarai Cruz):
Joves i Teatre del Oprimit/des