Sabers

Mensaje del Día Mundial del Teatro

-Augusto Boal-

Todas las sociedades humanas son espectaculares en su vida cotidiana y producen espectáculos en momentos especiales. Son espectaculares como forma de organización social y producen espectáculos como este que ustedes han venido a ver.
Aunque inconscientemente, las relaciones humanas se estructuran de forma teatral: el uso del espacio, el lenguaje del cuerpo, la elección de las palabras y la modulación de las voces, la confrontación de ideas y pasiones, todo lo que hacemos en el escenario lo hacemos siempre en nuestras vidas: ¡nosotros somos teatro!

No sólo las bodas y los funerales son espectáculos, también los rituales cotidianos que, por su familiaridad, no nos llegan a la consciencia. No sólo pompas, sino también el café de la mañana y los buenos días, los tímidos enamoramientos, los grandes conflictos pasionales, una sesión del Senado o una reunión diplomática; todo es teatro.

Una de las principales funciones de nuestro arte es hacer conscientes esos espectáculos de la vida diaria donde los actores son los propios espectadores y el escenario es la platea y la platea, escenario. Somos todos artistas: haciendo teatro, aprendemos a ver aquello que resalta a los ojos, pero que somos incapaces de ver al estar tan habituados a mirarlo. Lo que nos es familiar se convierte en invisible: hacer teatro, al contrario, ilumina el escenario de nuestra vida cotidiana.

En septiembre del año pasado fuimos sorprendidos por una revelación teatral: nosotros pensábamos que vivíamos en un mundo seguro, a pesar de las guerras, genocidios, hecatombes y torturas que estaban acaeciendo, sí, pero lejos de nosotros, en países distantes y salvajes. Nosotros que vivíamos seguros con nuestro dinero guardado en un banco respetable o en las manos de un honesto corredor de Bolsa, fuimos informados de que ese dinero no existía, era virtual, fea ficción de algunos economistas que no eran ficción, ni eran seguros, ni respetables. No pasaba de ser mal teatro con triste enredo, donde pocos ganaban mucho y muchos perdían todo. Políticos de los países ricos se encerraban en reuniones secretas y de ahí salían con soluciones mágicas. Nosotros, las víctimas de sus decisiones, continuábamos de espectadores sentados en la última fila de las gradas.

Veinte años atrás, yo dirigí ‘Fedra' de Racine, en Río de Janeiro. El escenario era pobre: en el suelo, pieles de vaca, alrededor, bambúes. Antes de comenzar el espectáculo, les decía a mis actores: "Ahora acaba la ficción que hacemos en el día a día. Cuando crucemos esos bambúes, allá en el escenario, ninguno de vosotros tiene el derecho de mentir. El Teatro es la Verdad Escondida."

Viendo el mundo, además de las apariencias, vemos a opresores y oprimidos en todas las sociedades, etnias, géneros, clases y castas, vemos el mundo injusto y cruel. Tenemos la obligación de inventar otro mundo porque sabemos que otro mundo es posible. Pero nos incumbe a nosotros el construirlo con nuestras manos entrando en escena, en el escenario y en la vida.

Asistan al espectáculo que va a comenzar; después, en sus casas con sus amigos, hagan sus obras ustedes mismos y vean lo que jamás pudieron ver: aquello que salta a nuestros ojos. El teatro no puede ser solamente un evento, ¡es forma de vida!

Actores somos todos nosotros, el ciudadano no es aquel que vive en sociedad: ¡es aquel que la transforma!

escrito por Boal en marzo del 2009, poco antes de su muerte y ante la situación de crisis

Traducción: Revista Artez

Presentació sobre Teatre del Oprimit:

"”

“El nostre desitg és conèixer millor el mòn en el que vivim, per a trasnforma-lo a la forma millor. El teatre és un recurs de coneixement i ha de ser també un mitjà per a trasnformar la societat. Pot ajudar a construir el futur, en contes de romandre passivament a que arribi”

Augusto Boal

• “El Teatre de l 'Oprimit és un moviment mundial estètic, no violent, que busca la pau, pero no la passivitat”
• “El Teatre de l 'Oprimit s'utilitza actualment a dotzenes de nacions arreu del mòn, com a instrument per arribar a descobriments sobre un mateix i sobre l'Altre, per clarificar i expressar els nostres desitjos i comprendre els dels demés; un instrument per canviar les circunstàncies que produeixen el dolor i engrandir les que produèixen pau; per respectar les diferències entre individus i grups, per a la inclussió de tots els éssers humans al Diàleg, i finalment, un instrument per arribar a la justicia econòmica i social, la qual és el fonament de la veritable democràcia. Resumint, l'objectiu del Teatre de l' Oprimit és el desenvolupament dels Drets Humans essencials”

Extret de la declaració de principis de la ITO - Organizació Internacional del Teatre de l 'Oprimit-

Estem doncs davant d'un mètode teatral per a la trasnformació personal i social, que es fonamenta en afrontar el conflicte per buscar alternatives pacífiques i constructives. És un procés dialògic i democràtic que utilitza l'art com a recurs per a objectivar la realitat i assajar possibles acions de canvi. L'assaig permet analitzar de manera crítica aquesta realitat i veure's com a subjecte partícep d'ella, possar en pràctica la capacidad assertiva preveient les possibles conseqüències a les esmentades accions., i preparar-se per a la vida.

Les seves aplicacions són múltiples, com a recurs dialògic a l'educació, com a instrument de participació social i de democràcia cultural, com un recurs estètic i de transformació.

DESENVOLUPAMENT CULTURAL COMUNITARI I ART.

L’objectiu dels DCC és el desenvolupament cultural de la comunitat, la transformació d’aquelles estructures o situacions que requereixin d’un canvi per a la millora del conjunt del grup, així com la de cada subjecte individual.

L’important no és l’objecte artístic, sino el procés per arribar-hi. Amb els DCC es fa partícep de la responsabilitat al subjecte, i com a conseqüència, la llibertat, el poder creatiu i crític, la possibilitat d’expressar-se i incidir a la seva realitat provocant canvis.

El desenvolupament cultural d’una comunitat per mitjà de l’art, és un procés de participació i diàleg dins de l’esmentat grup, en el que, els protagonistes són els receptors i els cocreadors del projecte. En aquest cas, l’art seria el llenguatge mitjançant el qual s’estableix el diàleg. L’artista pedagog/a seria l’altre part indispensable dins de la creació, com a capacitador dels llenguatges i usos artístics a traslladar a mans del col·lectiu implicat. Es tracta doncs d’un/a professional amb coneixements de l’especialitat artística que es vol emprar com a matèria d’expressió i amb coneixements pedagògics entorn a la dinamització de grups i el treball comunitari. La seva activitat és maièutica, no lidera el grup de manera unidireccional, sino que l’articula i l’educa en un llenguatge, l’artístic. La creació, allò que es vol canviar, els continguts a expressar, els objectius als quals s’adreça l’acció, són elecció del grup. L'artista pedagog/a actua com a facilitador/a

Partim de la consideració de que l’imaginari social es legitima en l’expressió de les diferents formes culturals. Al moment actual, en que la cultura esdevé majoritàriament un producte per al consum, la construcció d’aquest imaginari ens ve donada per la producció sobre la qual només podem intervenir com a consumidors. Retornant la opció de crear bens culturals al col·lectiu, se’ls capacita per redefinir el seu mòn proper, significar-lo des de la interacció amb el seu entorn i el seu grup o comunitat. La creativitat esdevé un instrument per al canvi i la transformació social, capaç de crear imaginaris propis fora dels establerts i sustentats per la alta cultura.

D’aquesta manera es treballa per a la democràcia de la cultura, donant representativitat a aquells sectors de la societat que normalment no es veuen beneficiats en l’accés a la expressió artística i/o cultural. El dcc dona veu i recursos pel canvi, gràcies a les potencialitats ja existents sens dubte al grup. L’art com a eina de transformació social.

T.Pedrosa