Mensaje del Día Mundial del Teatro
-Augusto Boal-
Todas
las sociedades humanas son espectaculares en su vida cotidiana y
producen espectáculos en momentos especiales. Son espectaculares como
forma de organización social y producen espectáculos como este que
ustedes han venido a ver.
Aunque inconscientemente, las relaciones humanas se estructuran de forma teatral: el uso del espacio, el lenguaje del cuerpo, la elección de las palabras y la modulación de las voces, la confrontación de ideas y pasiones, todo lo que hacemos en el escenario lo hacemos siempre en nuestras vidas: ¡nosotros somos teatro!
Aunque inconscientemente, las relaciones humanas se estructuran de forma teatral: el uso del espacio, el lenguaje del cuerpo, la elección de las palabras y la modulación de las voces, la confrontación de ideas y pasiones, todo lo que hacemos en el escenario lo hacemos siempre en nuestras vidas: ¡nosotros somos teatro!
No
sólo las bodas y los funerales son espectáculos, también los rituales
cotidianos que, por su familiaridad, no nos llegan a la consciencia. No
sólo pompas, sino también el café de la mañana y los buenos días, los
tímidos enamoramientos, los grandes conflictos pasionales, una sesión
del Senado o una reunión diplomática; todo es teatro.
Una de las
principales funciones de nuestro arte es hacer conscientes esos
espectáculos de la vida diaria donde los actores son los propios
espectadores y el escenario es la platea y la platea, escenario. Somos
todos artistas: haciendo teatro, aprendemos a ver aquello que resalta a
los ojos, pero que somos incapaces de ver al estar tan habituados a
mirarlo. Lo que nos es familiar se convierte en invisible: hacer teatro,
al contrario, ilumina el escenario de nuestra vida cotidiana.
En
septiembre del año pasado fuimos sorprendidos por una revelación
teatral: nosotros pensábamos que vivíamos en un mundo seguro, a pesar de
las guerras, genocidios, hecatombes y torturas que estaban acaeciendo,
sí, pero lejos de nosotros, en países distantes y salvajes. Nosotros que
vivíamos seguros con nuestro dinero guardado en un banco respetable o
en las manos de un honesto corredor de Bolsa, fuimos informados de que
ese dinero no existía, era virtual, fea ficción de algunos economistas
que no eran ficción, ni eran seguros, ni respetables. No pasaba de ser
mal teatro con triste enredo, donde pocos ganaban mucho y muchos perdían
todo. Políticos de los países ricos se encerraban en reuniones secretas
y de ahí salían con soluciones mágicas. Nosotros, las víctimas de sus
decisiones, continuábamos de espectadores sentados en la última fila de
las gradas.
Veinte años atrás, yo dirigí ‘Fedra' de Racine, en Río
de Janeiro. El escenario era pobre: en el suelo, pieles de vaca,
alrededor, bambúes. Antes de comenzar el espectáculo, les decía a mis
actores: "Ahora acaba la ficción que hacemos en el día a día. Cuando
crucemos esos bambúes, allá en el escenario, ninguno de vosotros tiene
el derecho de mentir. El Teatro es la Verdad Escondida."
Viendo el
mundo, además de las apariencias, vemos a opresores y oprimidos en
todas las sociedades, etnias, géneros, clases y castas, vemos el mundo
injusto y cruel. Tenemos la obligación de inventar otro mundo porque
sabemos que otro mundo es posible. Pero nos incumbe a nosotros el
construirlo con nuestras manos entrando en escena, en el escenario y en
la vida.
Asistan al espectáculo que va a comenzar; después, en sus
casas con sus amigos, hagan sus obras ustedes mismos y vean lo que
jamás pudieron ver: aquello que salta a nuestros ojos. El teatro no
puede ser solamente un evento, ¡es forma de vida!
Actores somos todos nosotros, el ciudadano no es aquel que vive en sociedad: ¡es aquel que la transforma!
escrito por Boal en marzo del 2009, poco antes de su muerte y ante la situación de crisis
Traducción: Revista Artez
Presentació sobre Teatre del Oprimit:
"”
“El
nostre desitg és conèixer millor el mòn en el que vivim, per a
trasnforma-lo a la forma millor. El teatre és un recurs de
coneixement i ha de ser també un mitjà per a trasnformar la
societat. Pot ajudar a construir el futur, en contes de romandre
passivament a que arribi”
Augusto Boal
- “El Teatre de l 'Oprimit és un moviment mundial estètic, no violent, que busca la pau, pero no la passivitat”
- “El Teatre de l 'Oprimit s'utilitza actualment a dotzenes de nacions arreu del mòn, com a instrument per arribar a descobriments sobre un mateix i sobre l'Altre, per clarificar i expressar els nostres desitjos i comprendre els dels demés; un instrument per canviar les circunstàncies que produeixen el dolor i engrandir les que produèixen pau; per respectar les diferències entre individus i grups, per a la inclussió de tots els éssers humans al Diàleg, i finalment, un instrument per arribar a la justicia econòmica i social, la qual és el fonament de la veritable democràcia. Resumint, l'objectiu del Teatre de l' Oprimit és el desenvolupament dels Drets Humans essencials”
Extret
de la declaració de principis de la ITO - Organizació
Internacional del Teatre de l 'Oprimit-
Estem
doncs davant d'un mètode teatral per a la trasnformació personal i
social, que es fonamenta en afrontar el conflicte per buscar
alternatives pacífiques i constructives. És un procés dialògic i
democràtic que utilitza l'art com a recurs per a objectivar la
realitat i assajar possibles acions de canvi. L'assaig permet
analitzar de manera crítica aquesta realitat i veure's com a
subjecte partícep d'ella, possar en pràctica la capacidad assertiva
preveient les possibles conseqüències a les esmentades accions., i
preparar-se per a la vida.
Les
seves aplicacions són múltiples, com a recurs dialògic a
l'educació, com a instrument de participació social i de democràcia
cultural, com un recurs estètic i de transformació.
DESENVOLUPAMENT CULTURAL COMUNITARI I ART.
L’objectiu dels DCC és el
desenvolupament cultural de la comunitat, la transformació
d’aquelles estructures o situacions que requereixin d’un canvi
per a la millora del conjunt del grup, així com la de cada subjecte
individual.
L’important no és l’objecte
artístic, sino el procés per arribar-hi. Amb els DCC es fa partícep de la
responsabilitat al subjecte, i com a conseqüència, la llibertat, el
poder creatiu i crític, la possibilitat d’expressar-se i incidir a
la seva realitat provocant canvis.
El desenvolupament cultural d’una
comunitat per mitjà de l’art, és un procés de participació i
diàleg dins de l’esmentat grup, en el que, els protagonistes són
els receptors i els cocreadors del projecte. En aquest cas, l’art
seria el llenguatge mitjançant el qual s’estableix el diàleg.
L’artista pedagog/a seria l’altre part indispensable dins de la
creació, com a capacitador dels llenguatges i usos artístics a
traslladar a mans del col·lectiu implicat. Es tracta doncs d’un/a
professional amb coneixements de l’especialitat artística que es
vol emprar com a matèria d’expressió i amb coneixements
pedagògics entorn a la dinamització de grups i el treball
comunitari. La seva activitat és maièutica, no lidera el grup de
manera unidireccional, sino que l’articula i l’educa en un
llenguatge, l’artístic. La creació, allò que es vol canviar, els
continguts a expressar, els objectius als quals s’adreça l’acció,
són elecció del grup. L'artista pedagog/a actua com a facilitador/a
Partim de la consideració de que
l’imaginari social es legitima en l’expressió de les diferents
formes culturals. Al moment actual, en que la cultura esdevé
majoritàriament un producte per al consum, la construcció d’aquest
imaginari ens ve donada per la producció sobre la qual només podem
intervenir com a consumidors. Retornant la opció de crear bens
culturals al col·lectiu, se’ls capacita per redefinir el seu mòn
proper, significar-lo des de la interacció amb el seu entorn i el
seu grup o comunitat. La creativitat esdevé un instrument per al
canvi i la transformació social, capaç de crear imaginaris propis
fora dels establerts i sustentats per la alta cultura.
D’aquesta manera es treballa per a la
democràcia de la cultura, donant representativitat a aquells
sectors de la societat que normalment no es veuen beneficiats en
l’accés a la expressió artística i/o cultural. El dcc dona veu i
recursos pel canvi, gràcies a les potencialitats ja existents sens
dubte al grup. L’art com a eina de transformació social.
T.Pedrosa
T.Pedrosa
No hay comentarios:
Publicar un comentario